La nostra fundadora Joana de Lestonnac neix a Burdeus al 1556 en una família benestant que li proporciona educació i cultura. Ja des de petita, i pel seu entorn familiar, entra en contacte amb les disputes religioses de l’època i amb l’Humanisme.

Es casa als 17 anys amb Gastó de Montferrand. Aquesta és una època feliç i, fruit de l’amor, neixen diferents fills. Als 41 anys queda vídua i decideix llavors entrar al convent de les Fuldenses; una nit propera a Nadal, després d’una malaltia, Joana descobreix la seva vocació. Als quaranta-set anys d’edat decideix deixar el convent per ordre del metge i la superiora del lloc. Des d’aquell instant, i amb la col.laboració dels germans jesuïtes, començarà a donar forma al que serà la futura orde la Companyia de Maria.

Primeres passes de la Companyia. L’arribada a Barcelona

El 1645, cinc anys després de la mort de Joana, Espanya i la resta de països europeus travessaven una greu crisi que afectava les diferents activitats humanes. A Barcelona, com a conseqüència de la situació de guerra que es patia a Catalunya, aquesta crisi es deixava sentir amb particular duresa i afectava totes les Institucions. Enmig d’aquestes circumstàncies es va presentar una interessant proposta educativa al Consell de Cent recomanada pels amics francesos de la causa catalana.

El projecte fou ben acollit per aquest organ de govern pel seu interès públic i pel seu objectiu principal (‘l’educació i ensenyament de les noies i el seu caràcter gratuït’). S’aprovà el 12 de novembre d’aquell mateix any. La persona clau que va portar endavant el projecte fou Guillem de Jossa, personatge cabdal en la promoció de l’educació femenina.

Degut a les dificultats sorgides entre institucions i a la duresa de les guerres que enfrontaven el Principat i Felip IV, no fou possible la seva fundació fins el 1650. El 13 d’octubre cinc monges procedents de Béziers arribaren a Barcelona i fundaren la primera Casa de la Companyia de Maria a la Península. Era la primera institució educativa femenina del nostre país. El seu programa educatiu, amb fortes influències de l’Humanisme, superava amb escreix els objectius dels il·lustrats espanyols del XVIII, que ja creien en l’educació com a mitjà de transformació del món.

La Comunitat de Barcelona experimentà a partir de 1660 una vitalitat progressiva que la portà a finals de segle a la fundació de noves cases de Tudela i Tarragona i també a Amèrica.

Les fundacions dels convents-escola de Barcelona, Tudela i Tarragona significaren una innovació considerable ja que comptaven amb un projecte educatiu de formació integral, on s’agrupava a les alumnes en diferents grups en funció de les seves edats i coneixements. Per tal de portar-ho a terme s’empraren edificis escolars que responien a les noves exigències pedagògiques.

Així doncs ‘anar a l’ensenyança‘, que fou el nom que el poble va donar al col·legi i al carrer de Barcelona on estava situat, es va convertir en l’expressió que donava nom a aquesta educació integral. Aquest mateix fet va passar també en d’altres llocs d’Espanya i de Llatinoamèrica.

En l’actualitat, els Col.legis Lestonnac i la Companyia de Maria són presents a:

• Catalunya: Barcelona, Badalona, Cardedeu, Mollet, Sant Cugat, Solsona i Tarragona
• Espanya: Aragó, Andalusia, Cantàbria, Castella la Manxa, Castellà Lleó, Euskadi, Extremadura, Galícia, La Rioja, Madrid i Navarra
• Europa: França, Albània, Bèlgica, Holanda, Itàlia i Regne Unit
• l’Àfrica: Camerun, Egipte, Kenyia, Rep. Democràtica del Congo i Tanzània.
• Amèrica: Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Cuba, EUA, Mèxic, Nicaragua, Paraguai, Perú i Xile
• l’Àsia: Japó, Filipines i Líban